Certs recursos interns, allotjats a la xarxa UB, només són accessibles a equips situats dins de la mateixa. Per seguretat, la resta de connexions provinents d’Internet són rebutjades.
El servei d’accés remot permet que, els usuaris autoritzats a usar aquests recursos, puguin fer-ho des de qualsevol equip amb connexió a Internet, p. ex. el PC de casa.
Si volem accedir a una pàgina web restringida, p.ex. pàgines de l’Espai Personal o l’accés a les revistes electròniques, configurarem el nostre equip per que navegui a través pel proxi-web de la UB.
Si el que volem usar és qualsevol altre recurs, p.ex. el servei de fitxers, aleshores el que haurem de definir és una connexió segura des de l’equip remot fins a la xarxa de la UB. Ho farem mitjançant una connexió de xarxa privada virtual o túnel VPN.
Quan establim una connexió remota és com si l’equip remot formés part de la pròpia xarxa UB, per tant, cal assegurar-se que l’equip disposi d’un antivíric actualitzat i que no estigui infectat prèviament.
Tant si navegueu pel proxi-web com si establiu una connexió remota via VPN necessitareu autenticar-vos amb les credencials UB. Recordar-vos que aquestes són personals i intransferibles tal i com us vam comentar en una entrada anterior.
Per més informació consulteu les següent pàgines.
Si jo busqués aquesta informació, buscaria “proxy”. I no ho trobaria 🙁
Aquí va el meu 1r comentari i els que em coneixeu ja sabreu per on van el tiros de la següent crítica (espero que constructiva):
I què passa amb sistemes operatius diferents de Micro$oft? Creieu que és suficient dir a les preguntes més freqüents que “Hi ha versions de NC (Network Connect) per Linux i MacOS X, tot i que des d’aquestes pàgines només s’explica l’accés des de Windows XP i Vista.” ????
No m’estranya que els usuaris de Linux tinguin un nivell mig-alt de coneixements d’informàtica… perquè no tenen més remei que espavilar-se sols!!
Home, no dic que es documenti com instal·lar tots els possibles clients “habidos y por haber”, però com a mínim crec que s’hauria de donar alguna pista de per on començar a buscar. Si es pot afirmar que existeixen aquests clients alternatius és perquè s’ha fet alguna cerca… llavors, si es coneixen, ¿tant costa posar el seu nom a la documentació?
Salut!!