SIRA es consolida com a eina clau en la gestió de la recerca

Després d’anys d’experiència amb el sistema GREC, la Universitat de Barcelona consolida l’ús de la nova aplicació SIRA durant el període d’actualització de currículums per part del PDI per al PDA-Recerca 2025.


Durant tres setmanes del passat mes de febrer, la comunitat investigadora va fer un ús intensiu de l’aplicació sense incidències significatives, arribant a pics de més de 700 currículums actualitzats en un sol dia i amb gairebé 7.000 registres tramesos.

Així mateix, l’augment de l’automatització en la revisió d’aquesta informació ha suposat també una millora en les tasques de gestió, revisió i validació de registres tramesos.
SIRA va entrar en producció l’any 2022 per substituir l’aplicació GREC, inicialment amb els mòduls de persones i inputs, i ha anat incorporant progressivament noves funcionalitats. El setembre de 2023 es va posar en producció l’aplicació Curricul@ a SIRA, assolint així una fita clau en el procés de migració, tot i que encara queden desenvolupaments pendents.

Per garantir l’ús de totes les funcionalitats de GREC que encara no s’han implementat a SIRA, es manté una sincronització constant de dades entre ambdues aplicacions. Aquest esforç de desenvolupament ha permès conservar actius tots els processos d’exportació de dades desenvolupats a GREC al llarg de més de trenta anys.

ATLAS TI al Catàleg de Programari

La recerca qualitativa, QDA (Qualitative Data Analisys), ha esdevingut una eina imprescindible en totes les disciplines relacionades amb les Ciències Socials i les Humanitats en general. En altres disciplines, com les Ciències de la Salut, tot i dominar un enfocament quantitatiu, o estadístic, s’estén la necessitat d’usar estratègies d’anàlisi mixt, incorporant-ne a la recerca l’anàlisi qualitatiu.

Des d’aquest curs 2019-2020 la Universitat de Barcelona disposa d’una llicència de campus d’ATLAS TI, per molts la referència principal entre les eines d’anàlisi qualitatiu (QDA).

Amb aquesta contractació l’Àrea TIC  resol una demanda, tant per la docència com per la recerca, molt transversal entre diferents ensenyaments i facultats.

La llicència està disponible als usuaris UB: professors, investigadors i alumnes, que poden gestionar les seves sol·licituds al Catàleg de programari.

La llicència inclou també les instal·lacions en els equips personals dels usuaris.

Per a més informació sobre aquest programari, accedeix a la web del producte.

MapViewer 8: nova llicència de Campus per a la comunitat UB

Des del mes d’abril tenim en distribució la llicència de campus del programa MapViewer 8.x, un programari de referència en l’anàlisi i visualització de dades sobre mapes.

La compra de la llicència ha estat cofinançada per les facultats de Geografia i Història i de Dret, en pagament únic i sense manteniments. Està disponible per a tota la comunitat UB: PDI, PAS i estudiants. També inclou el benefici Work at Home que permet la instal·lació en equips personals.

Cal que feu la sol·licitud de llicència al Catàleg de programari per obtenir els instal·ladors.

Més informació sobre MapViewer.

Per qualsevol dubte, contacteu amb el PAU.

MATLAB Campus Wide (TAH) disponible al Catàleg de Programari

Ja estan disponibles les llicències de MATLAB, Simulink i qualsevol de les Toolboxes que publiqui The Mathworks (actualment n’hi ha més de 90 disponibles)  per a estudiants, professorat i investigadors de la Universitat de Barcelona.

Entre altres beneficis de la llicència, s’inclouen:

  • La instal·lació en els equips particulars dels estudiants, professors i investigadors de la UB.
  • L’accés als diferents recursos inclosos al portal de MATLAB.
  • Recursos de formació.
  • Matlab Online.
  • Suport d’enginyeria de producte en la implementació de solucions i en la creació de recursos formatius.

Podeu sol·licitar les llicències des del Catàleg de Programari, on s’han definit tres configuracions per la mateixa: Matlab per usuari de recerca o per equip de recerca i per les aules d’informàtica o laboratoris docents.

Matlab ha estat i és un recurs molt demandat pels usuaris UB. L’Àrea TIC ha valorat l’oportunitat d’aquesta contractació, que compleix criteris de transversalitat i utilitat en diverses disciplines dels nostres ensenyaments, però no pot assumir el cost total de la llicència. Per tant, s’estableixen mecanismes de repercussió de costos a l’usuari final, amb el benentès que aquest cost sempre serà beneficiós respecte les configuracions i adquisicions no centralitzades.

Cal recordar que dins dels usos d’aquesta llicència queda totalment prohibit usar les eines disponibles per finalitats comercials, inclosa qualsevol recerca amb ànim de lucre.

Nou acord de llicenciament de MATLAB

La Universitat de Barcelona s’ha adherit a la contractació conjunta de llicències MATLAB gestionat des del CSUC per a les universitats catalanes.

Aquesta contractació permetrà disposar de les llicències de MATLAB i de tots els seus components en les millors condicions per a entorns acadèmics.

El MATLAB és un entorn de computació numèrica i un llenguatge de programació i és un producte de referència en l’àmbit acadèmic que es fa servir tant en recerca com en docència.

L’Àrea TIC ha apostat per aquesta contractació  conjunta i assumirà una part important del cost total del contracte, per facilitar l’accés al MATLAB a la comunitat UB, simplificar la gestió, garantir l’accés a tots els mòduls, disposar de les versions més actuals i  eliminar l’esforç econòmic que comporta l’adquisició de la llicència en propietat o actualitzar les llicències que estan sense manteniment vigent.

Preveiem que les noves llicències estiguin disponibles a partir de l’1 d’abril de 2019 una vegada adjudicat i formalitzat el contracte amb MathWorks i es contractaran sota les condicions del MATLAB Total Academic Headcount Full Suite (TAH). Amb el TAH les universitats podran disposar durant 3 anys (prorrogables a 2 anys més) de totes les llicències de MATLAB que necessitin incloent els 88 mòduls o toolboox actuals i nous mòduls disponibles en un futur.

El contracte també inclou llicències pels equips personals del  PDI, llicències pels ordinadors personals dels estudiants, i accés als cursos on-line del MATLAB Academic Online Training Suite disponibles per les entitats acadèmiques actuals i futurs.

Les llicències sota l’acord TAH són llicències de lloguer. Mentre l’acord estigui vigent les universitats podran utilitzar les llicències sense limitacions. Una vegada el contracte finalitzi, les llicències no es podran continuar utilitzant  i es podrà passar al règim de compra amb o sense manteniment com fins ara.

Les llicències en propietat que actualment tenen contractades els diferents departaments i centres de la UB seguiran tenint vigència i  MathWorks les considerarà congelades pel que fa a les condicions de manteniment i actualització. Així, en el moment que l’acord TAH acabi, podran contractar els manteniments en les mateixes condicions actuals sense perdre cap benefici.

MathWorks té previst abonar a les universitats els manteniments que s’hagin contractat amb termini posterior a l’1 d’abril de 2019 perquè tots els contractes de llicències actuals estiguin en les mateixes condicions, així no caldrà pagar pel mateix servei dues vegades.

Quan el contracte estigui formalitzat, l’Àrea TIC facilitarà  a través del Catàleg de Programari les llicències per a despatxos, laboratoris i aules de la UB i posarà a disposició dels usuaris els portals per a gestionar les llicències pels equips personals del PDI i estudiants.

Trobareu els detalls sobre els costos de les llicències a la noticia publicada a la WEB de programari.

Per a qualsevol consulta o aclariment, si us plau, contacteu amb el PAU.

Disponible la versió 1.4 del CNV (Currículum Vitae Normalizat)

La norma CNV 1.4, última versió disponible per part de la FECYT (Fundación Española para la Ciencia Y la Tecnologia) del Currículum Vitae Normalizat, s’ha implementat a GREC i a CURRICUL@.

CVN és un currículum únic per als investigadors amb les següents característiques:

  • Currículum digital i normalitzat.
  • Amb un contingut i un format estàndard dels CV dels investigadors.
  • Que permet unificar el format de CV per a les convocatòries de R+D+I.
  • I Facilita la transferència i la valoració de resultats de la investigació.

Ara, el professor pot obtenir el CVN en format pdf amb la darrera versió disponible, des de la mateixa aplicació des d’on gestiona el seu currículum a la UB (CURRICUL@).

La nova versió 1.4 incorpora algunes novetats importants respecte a la versió CVN.1.2.5:

  • Inclusió de camps que permeten la Identificació Digital d’un Autor: “ORCID”, “ResearcherID” i “ScopusID”; i l’ “Identificador digital de publicació” (DOI, Handle i PMID, entre d’altres) en els seus apartats corresponents.
  • Adaptació de l’apartat “Coneixement d’idiomes” (Competències Lingüístiques) a la normativa europea.
  • Incorporació de nous atributs a la majoria d’apartats del currículum.

A més, afavoreix un alineament amb la versió actual de l ‘Editor CVN’ que és una eina que la FECYT posa al servei de tots els investigadors, i que permet obtenir determinats models específics de currículum.

Aquesta nova versió també està disponible per a totes les institucions que són usuàries de l’aplicació GREC.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Nova versió de l’aplicació Currícul@

El passat dia 4 de Febrer es va obrir al PDI de la Universitat de Barcelona, una nova versió de Currícul@ que incorpora una interficie d’usuari molt més ‘amigable’ i un canvi profund en els procediments d’actualització de dades

Les millores introduïdes són:

  •   Interfície d’usuari més clara i simple. Els procediments fonamentals de l’aplicació com ara afegir o modificar informació o imprimir el currículum no han canviat, de manera que el temps d’adaptació a la nova interfície és mínim.

curricul1

  • Accés a l’aplicació sempre disponible. La tramesa de dades a la institució mitjançant la desconnexió continua sent necessària però ja no bloqueja l’accés i es pot tornar a accedir de forma immediata.
  • Millor comunicació amb els gestors del currículum. Les incidències que es produeixen durant l’actualització es comuniquen dintre de la mateixa aplicació mitjançant notificacions.

curricul2

  • S’han introduït canvis tecnològics a l’aplicació que permetran la posada en marxa de properes millores de forma més àgil.

Gestor de Projectes de Recerca

El dia 9 de maig es va publicar al web de la UB la notícia de l’accés al GPR des de la Intranet de la UB.

Des del maig de 2010, data d’inici del seu desplegament, s’ha presentat de manera progressiva als equips de direcció de les facultats dela UB i s’han realitzat un total de 30 tallers als quals han assistit 243 investigadors i 113 gestors. Actualment els tallers per al PDI són gestionats per l’ICE.

Resum del què és el GPR

El GPR és una plataforma col•laborativa creada per la Universitat de Barcelona al servei dels investigadors per facilitar la gestió dels projectes de recerca. Està integrada amb altres sistemes, com el GREC, la Comptabilitat, les dades de Personal i el sistema d’autenticació. Podeu veure un vídeo introductori de 3 minuts que explica les principals funcions del GPR, disponible en català i castellà.

També hem realitzat un vídeo de 24 minuts que resumeix la presentació que es fa als tallers presencials. Està pensat per a qui vol conèixer el GPR sense haver assistit a cap taller.

Integració amb altres serveis

El GPR s’integra amb altres serveis de la UB, com ara l’autenticació d’usuaris, el registre oficial de projectes de recerca GREC i els sistemes comptables de la UB i de la FBG. Els documents dels projectes al GPR resideixen al gestor documental Alfresco. La interfície amb aquests altres sistemes és a través de webserveis (SOAP) o a través de llibreries Java.

Tecnologies utilitzades

El GPR fa ús de tecnologies capdavanteres basades en Java. Les dades resideixen a una base de dades relacional.

Mapa d’infraestructures TIC de recerca

Seguint instruccions del Vicerectorat de Política Científica i del Comissionat per a Fundacions i TIC, des de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació estem elaborant un mapa d’infraestructures TIC de la UB dedicades a la recerca, amb la finalitat de potenciar els serveis en informàtica de recerca.

Amb aquest objectiu i per tal de poder recopilar la informació s’ha enviat un correu electrònic a tots els departaments on s’informa d’aquest fet i es sol·licita conèixer l’ interlocutor/s per tenir constància de les infraestructures de servidors individuals o granges de servidors que estan funcionant actualment a la UB .

Des de Serveis a Usuaris, els responsables d’informàtica de zona contactaran amb els interlocutors per fixar una data de visita  i poder fer l’inventari dels equipaments.

Si teniu qualsevol dubte sobre aquest procediment o necessiteu conèixer més informació, si us plau, envieu un correu a maparecerca@ub.edu.

El GREC, ara amb bases de dades relacionals

Des de començaments de març, l’aplicació de Gestió de la Recerca (GREC) està funcionant amb una nova capa d’accés a bases de dades relacionals.

Objectius

L’objectiu final del projecte ha estat el de facilitar l’evolució del GREC amb la incorporació de nous mòduls i funcionalitats, per tal d’afavorir:

  • La interoperativitat amb altres aplicacions: Integrar la informació gestionada en els diferents sistemes de la UB.
  • La integritat de la informació amb una millor transaccionalitat.
  • L’explotació de la informació mitjançant consultes complexes.
  • La qualitat de les dades evitant replicacions que puguin quedar desincronitzades.
  • La capacitat d’escalar flexiblement per suportar volums creixents d’interaccions amb usuaris i amb altres sistemes.

Arquitectura_GREC_BBDD

El projecte, que ha permès el pas de l’anterior versió basada en sistema de fitxers al nou sistema de bases de dades relacionals, ha comprès el desenvolupament de la nova capa de dades, previ anàlisi i disseny, migració de les dades i proves de funcionament sobre les dades carregades a Oracle (sistema estàndard en la UB). La capa de dades s’ha dissenyat de manera prou genèrica per poder incorporar i fer-ne ús d’altres bases de dades en el futur tot i que  inicialment s’ha considerat Oracle i MySQL.