L’SPSS és el programari estadístic més utilitzat a la Universitat de Barcelona. Els darrers dos anys s’han registrat més de 500 sol·licituds de llicències entre PAS i PDI i està instal·lat a la majoria d’aules d’informàtica, atès que gairebé tots els ensenyaments l’utilitzen com a eina docent.

L’any 2006, amb el llançament de la versió 13, l’empresa va introduir modificacions en la política de distribució del producte per a l’entorn educatiu. Des d’aleshores, el col·lectiu universitari ha obert moltes incidències i consultes motivades per incomoditats i malentesos en la nova manera que té l’Àrea TIC de distribuir les llicències del programari.

Distribució original: llicència de campus

Fins aleshores, la gestió i distribució de les llicències de l’SPSS havia estat prou senzilla: anualment es renovava una llicència de campus, que permetia fer totes les instal·lacions que es volgués, i es facilitava una única clau, que demanava el programa en el moment de fer la instal·lació i d’actualitzar la llicència.

Primeres modificacions

El primer canvi que va introduir  l’empresa SPSS va ser passar d’oferir llicències locals, associades a l’equip, a donar llicències concurrents en xarxa (la concurrència és el nombre màxim d’equips que poden executar el programari en un moment donat, tot i que pugui estar instal·lat en més equips). Aquest canvi no va afectar el nombre de llicències concurrents pactades amb la UB, que va continuar sent il·limitat. Però l’any 2007, l’SPSS va trencar unilateralment els contractes de lloguer de llicències il·limitades signats amb les universitats espanyoles i va oferir únicament l’opció de contractar paquets de 100 llicències concurrents amb 6 mòduls bàsics i la possibilitat de contractar-ne d’addicionals. També va modificar la política de preus: pel mateix preu que abans costava una llicència de campus il·limitada, ara només es podien contractar 100 llicències concurrents. L’any 2008 es van contractar 300 llicències per a sistemes MS Windows i 100 per a Mac OS per cobrir les necessitats a la UB.

Situació actual

Les condicions actuals en la distribució de les llicències són les següents:

• Nombre de llicències. L’SPSS no ofereix una llicència de campus il·limitada. El 2009 s’han ampliat les llicències de l’SPSS per a MS Windows a 400, cosa que representa una despesa quatre vegades superior a la de només dos anys enrere.
• Manteniment de versions. La política de manteniment de versions s’ha limitat a tres versions com a màxim. L’SPSS llança una nova versió anualment, i només dóna llicència per a aquesta i per a les dues d’immediatament anteriors. Les altres versions deixen d’estar suportades (tot i que sovint només tenen tres anys d’antiguitat). El fet és que l’usuari ha de migrar molt sovint a una versió superior en contra de la seva voluntat, ja que la feina d’avaluar, de fer la posada al punt, d’adaptar la docència, d’analitzar les millores o pèrdues de funcionalitat, etc. sovint no es compensa amb una millora real de prestacions. És més, es pot trobar una versió més lenta i inestable, amb funcions canviades, incompatibilitats amb versions anteriors, etc.
• Versions disponibles. Les versions que s’estan distribuint actualment a la UB són les 15, 16 i 17 per a sistemes MS Windows i 13 i 16 per a Mac OS. La versió 14 ha deixat d’estar suportada el 31 de març de 2009, atès que s’ha publicat la versió SPSS 17. El fet de balancejar  les 400 llicències contractades entre les diferents versions i les necessitats de la UB afegeix complexitat a la gestió de les llicències.

• Gestió de les llicències. Les llicències es gestionen des d’un servidor que només és accessible des de la xarxa UB. Actualment ja no es disposa d’una única clau per instal·lar-les, sinó que hi ha un servidor central, allotjat a l’Àrea TIC, que dóna accés a les llicències a petició dels clients. Quan s’instal·la l’SPSS en un equip, cal indicar-hi la ubicació del servidor. En executar el programa, aquest equip es connecta al servidor de llicències i li’n demana una; el servidor comprova si en disposa de lliures i li’n dóna una al client, que ja pot executar l’SPSS. Si no n’hi ha de lliures, l’hi denega l’accés. Un cop finalitzada l’execució, la llicència retorna al servidor. Evidentment, sota el missatge de facilitar la gestió a l’usuari, el fabricant aconsegueix que l’SPSS només estigui instal·lat en equips del campus de la UB, i evita que es violi el contracte, ja que alguns usuaris, segurament per desconeixement, instal·laven l’SPSS en els equips particulars.
• Llicències de desplaçament. Què passa si un equip de la UB no pot estar connectat a la xarxa? En aquest cas es faciliten les llicències de desplaçament. Podeu veure com funcionen en l’enllaç següent.
• Llicències temporals.  A l’inici de cada any, la UB ha de treballar amb claus temporals de durada mensual, perquè SPSS no facilita les claus definitives fins que no disposa dels contractes signats (les claus definitives caduquen el 31 de desembre de l’any en curs). El programa emet un avís a l’usuari quan detecta que falten menys de 30 dies perquè caduqui la llicència. Tot això no comportaria cap problema si no fos perquè hi ha un error en la traducció d’aquest avís a la versió en castellà, atès que diu a l’usuari que la llicència ja està caducada, en comptes d’advertir-lo que caducarà aviat. Aquest error és present des de la versió SPSS 13 i encara no s’ha corregit.

Des de l’Àrea TIC, pensem que aquesta informació pot ser del vostre interès i treballem perquè la complexitat en la gestió d’aquestes llicències no interfereixi en les vostres tasques docents i de recerca. Podeu trobar més informació en les nostres pàgines.